Anys i anys han passat des de que la Festa de la Rosa a Gavà era viscuda com una veritable Festa. Parlo de quan, per exemple, el PSC encara era un partit suficientment socialista i popular; quan teníem líders que eren líders, com el nostre estimat Pasqual Maragall; quan guanyàvem eleccions i, sobre tot, quan encara érem capaços de convèncer a la ciutadania de que el nostre projecte era millor que el d’altres. Era quan el carrer era socialista.

Ara ens trobem en una Festa de la Rosa que més que ser una Festa o un acte reivindicatiu del socialisme català s’ha convertit en un acte anual més, en un acte rutinari. 

I a sobre, el nivelàs de l’acte polític d’aquest any deixa molt que desitjar.  Sembla ser que, encara quan totes les enquestes pronostiquen l’enfonsament continu del PSC fins a convertir-se en un Partit residual, les cúpules del partit tanquen els seus ulls i… sorpresa: Pere Navarro i Rubalcaba seran les estrelles de la Festa.  

Afortunadament, Chacón ja no hi serà. Però de ben segur que quan torni el PSC Baix Llobregat sabrà fer-li una bona festa, a pesar d’haver deixat al PSC ‘tirat’ en nombroses ocasions. 

Però, on queda la  veritable Festa del Socialisme?

Ara, com cada any, la família socialista de tota Catalunya es reuneix i comparteix un dinar i uns quants actes polítics (En realitat, cadascú compartirà el menjar amb la seva pròpia agrupació i pocs seran els que s’aproparan al escenari polític). Desgraciadament, molts sabem que els que hi van a la Festa acostumen a ser els habituals i cada vegada menys habituals.

On queda aquella Festa del socialisme de barri?

Tornar al carrer no es pujar-se a l’escenari de Gavà i dir paraules, les quals hem escoltat de manera reiterada, si no que tornar al carrer és trepitjar la ciutat socialista (cada vegada menys) de Gavà. 

Com volem ‘apropar-nos’ al carrer si els nostres propis líders no s’apropen al carrer? Està molt bé això d’arribar amb busos i cotxes a la Pineda de Gavà, però ja que també som ecologistes, que tal si utilitzem els transport públic que els i les socialistes utilitzem cada dia (ho fem?) ? O que tal si agafem tots la bici i anem pel magnífic passeig marítim de Gavà i de Castelldefels, i de pas ajudem als nostres companys del PSC Castelldefels a denunciar la privatització de la platja que el PP està portant a terme?

Que tal si el nostre estimat Pere Navarro i, ja de pas, Rubalcaba, es passegen pel barri de Can Espinós a Gavà i parlen amb els ciutadans, generalment socialistes, que conviuen en situacions completament deplorables des de fa dècades? Que tal si es passegen per l’Hospital de Viladecans i ajuden als alcaldes i ciutadans de la zona a denunciar la privatització de l’Hospital públic? No estem amb el carrer i en contra de les retallades?

O, que tal si, simplement, es donen una volta per la magnífica ciutat de Gavà? I, si no es massa demanar, qua tal si trepitgem la seu del PSC de Gavà? Estic segur que seria un dels pocs dies amb màxima afluència de militants i potser, algun ciutadà.

No es això el que defensen els socialistes? Així també es fa política. I així s’arriba al carrer. Pujar-se a un escenari està molt bé, però ja sabem el que escoltarem i bla bla bla…Després si es guanyen les eleccions potser fan com Rubalcaba i treuen, per cert, les tisores. 

I, ja posats a demanar, potser aquesta hauria pogut ser una gran Festa Europea, especialment quan les properes eleccions seran les del Parlament Europeu. Sí, el Partit es passa l’any dient i dient l’important que es Europa i com l’estimem, però en lloc d’actuar com a un veritable partit europeu i portar davant de l’escenari a eurodiputats socialistes, ens porten als de sempre. Quina gran oportunitat perduda! De fet, ni tan sols hi haurà una bandera europea a sobre de l’escenari (esperem que SÍ). De veritat a cap dels assesors del PSC se li ha passat tot això pel cap?????????????????????? Com a mínim, cal dir, han pensat en Esther Niubó. Però encara cal que el PSC es prengui molt més seriós el tema europeu i ho deixi de tractar com un assumpte residual.

Optimisme era el lema del PSC fa uns anys, ‘La Catalunya optimista’. Però, l’optimisme ha volat. I normal.

Quan el carrer més ens demana que el PSC estigui al carrer, més ens tanquem. Quan el carrer ens demana més pluralitat i democràcia, alguns volen expulsar els que no pensen igual. Quan el carrer ens demana menys hipocresia, encara portem sobre l’escenari els mateixos líders que en el seu dia van portar a terme retallades i ara ens venen renovació. I, quan el carrer ens demana un altre Pasqual Maragall, nosaltres els hi donem una Chacón, un Rubalcaba i ara un Balmón. 

Però siguem optimistes. Alguns socialistes encara ens queda una mica d’això, a pesar de tot. Alguns volem pensar que aquesta Festa de la Rosa podria ser un nou inici: Rubalcaba te la oportunitat per demostrar que el PSOE està al costat de Catalunya i dels catalans. No volem un altre Zapatero que digui ‘aprobaré lo que el Parlamento Catalán apruebe (sobre l’Estatut)’, si no que volem un PSOE i una Espanya que respecti totes i cadascuna de les decisions del poble català i, sobre tot, del PSC. És la identitat del PSC. No ho podem oblidar. I Navarro te la fantàstica oportunitat de recordar que ningú mai ha sobrat al PSC, excepte els oportunistes, els corruptes, els interessats i els no-socialistes. I això sí ho hauria de deixar clar.

Els temps han canviat. Com deia un company de JSC  ‘si volem que les mobilitzacions socials siguin tan grans com les nacionals menys fer el ploramiques avui i més currar-nos-ho com han fet els de l’ANC’.  

Deixem de fer-nos les víctimes. El PSC està patint les seves pròpies accions. Som responsables de part de la crisis, i som responsables (o hem sigut) de part de les retallades. Cal que ho acceptem i ho reconeguem.

I, començant per aquí, cal treballar per un nou futur.  Els joves ho estem dient constantment: no volem viure a ejpañistán, ni a una Catalunya bananera, volem viure en un país digne, en un país que s’assembli molt més al que comparteixen els nostres veïns del Nord d’Europa que el que tenim ara. I ja ens podeu creure quan diem que la qualitat de la nostra vida i dels nostres veïns ens importa molt més que on visquem. 

Recuperem l’esperit socialista i tornem al carrer. Oblidem els personalismes, l’oportunisme i els egoismes, i defensem clarament aquells valors els quals la majoria compartim: democràcia plena i participativa, catalanisme i dret a decidir, europeisme federal, Estat social i transparència directa.

Volem una Festa de la Rosa socialista i amb gent socialista.

Èric.

@er_plaza

Joventut Socialista de Gavà