La Festa de la Rosa que hauria de ser aquest diumenge #Gavà
Un any més, els i les socialistes catalans ens tornem a trobar a la gran festa del socialisme català: La Festa de la Rosa de Gavà. Sens dubte, és la festa més important i amb més ressó que fem els socialistes catalans.
L’any passat per aquestes dates vaig publicar a aquest mateix blog el post ‘El que hauria d’haver sigut la Festa de la Rosa i no serà‘, article que va merèixer felicitacions i crítiques, però que, a diferència del que hauria passat fa uns mesos abans, ja no va merèixer fer aparèixer els capos del partit per posar ordre. Senyal, sens dubte, del pou profund en el que el PSC es trobava per aquelles dates.
Però no ens enganyem. Les coses a Can PSC encara estan molt fotudes. No fem més que perdre eleccions, vots i militants. I, si comparem les coses que deia l’any passat a l’article amb el que passarà aquest diumenge, les coses tampoc han canviat gaire. I no han canviat gaire perquè ens obstinem en canviar els líders, però ens oblidem de canviar les maneres de fer:
Si volem retornar l’esperit socialista al carrer cal fer una veritable Festa de la Rosa ciutadana. Cal trepitjar el carrer. Cal trepitjar Gavà i la Seu del PSC Gavà. I cal fer política. Quina altra oportunitat perduda per recuperar els vots perduts dels gavanencs i gavanenques!
I si volem fer de la Festa de la Rosa una veritable festa del socialisme català, potser és el moment de deixar-li clar a Pedro Sánchez que els socialistes catalans SÍ volem poder votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya, no una simple reforma constitucional. És hora de dir-li públicament que els socialistes catalans volem poder decidir. És hora de encomanar-li a que deixi de dir públicament ‘yo creo que una mayoría de catalanes no son independentistas’, i recomenar-li que recolzi el dret a decidir dels catalans per poder comprovar si aquesta majoria que ell creu és o no és certa. Volem decidir-ho tot!
Som molts a qui ens agrada Miquel Iceta. Som molts els que creiem que ens podrà treure del pou. Però cal que recordem que el PSC no és només Miquel Iceta, el PSC són els milers de militants i simpatitzants (i els que ja no estan) que formem part d’aquest gran partit. I caldrà tornar a recordar que ningú mai ha sobrat al PSC, excepte els corruptes i els que veuen el partit com una màquina de satisfer els seus interessos personals. Doncs si ens posem a retallar militants, haurem de retallar molts… (els que voten en contra d’escollir república/monarquia, per exemple).
Els temps han canviat. Com deia un company de JSC ‘si volem que les mobilitzacions socials siguin tan grans com les sobiranistes, menys fer el ploramiques avui i més currar-nos-ho com han fet els de l’ANC’.
Encara hi han moltes coses a fer i que no podrem oblidar quan la tempesta acabi. Tard o d’hora serà el moment de discutir altres aspectes que els ciutadans demanem: llistes obertes, limitació de mandats, etc. I també arribarà el moment en el que haurem d’enfrontar nous reptes: llibertat de vot o disciplina de partit? Grup propi o federació amb PSOE? Més PSC local o més Federació? Primàries obertes o tancades als municipis petits (no només els grans)? No hem de tenir por a fer canvis, estem canviant tots i totes!
Cal que fem política. Fer política ha d’implicar necessàriament la defensa d’allò que creiem, sense por a perdre vots, sense por a perdre poder. Només l’honestitat ens treurà del pou i només l’honestitat evitarà que altres nous partits es guanyin els vots dels i les socialistes. Si som republicans, ho haurem de defensar. Si estem en contra del maltractament animal, haurem també de lluitar contra els correbous. Si som ecologistes, haurem de donar preferència al medi ambient sobre alguns projectes.
Ara cal treballar per un nou futur. Els joves ho estem dient constantment: no volem viure a ejpañistán, ni a una Catalunya bananera, volem viure en un país digne, en un país que s’assembli molt més al que comparteixen els nostres veïns del Nord d’Europa que el que tenim ara. I ja ens podeu creure quan diem que la qualitat de la nostra vida i dels nostres veïns ens importa molt més que el territori on visquem.
Recuperem l’esperit socialista i tornem al carrer. Oblidem els personalismes, l’oportunisme i els egoismes, i defensem clarament aquells valors els quals la majoria compartim: democràcia plena i participativa, catalanisme i dret a decidir, europeisme federal, Estat social i transparència directa.
Volem una Festa de la Rosa socialista i amb gent socialista.
Joventut Socialista de Gavà
Recuperar el PSC
El desastre del PSC en les eleccions europees és un símptoma, sinó la malaltia ja, del que porta passant fa temps al nostre partit: La transformació del nostre partit en un partit residual.
Tenim un exemple recent d’enfonsament d’un partit socialista: Les constants contradiccions i incoherències entre la ideologia i les mesures del govern van portar al partit socialista grec a desaparèixer completament de l’escena política.
El passat recent conta i molt pels ciutadans. No podem oblidar l’última etapa desastrosa de ZP al capdavant del Govern. Els ciutadans no ho obliden.
Molts som els que tampoc podem oblidar la etapa gloriosa que el PSC va gaudir a la època de Pasqual Maragall, molt especialment aquella època en la que el nostre partit era un partit plural, d’ideologies diverses i també clarament catalanista. Aquesta sempre havia estat el nostre programa. Ara s’ha perdut…o millor dit, l’han perdut.
El nostre problema, per tant, no només és ideològic i d’incoherència, és també de lideratge.
Tenim també un exemple recent d’un partit socialista que amb un lideratge forç i eficaç ha sabut tornar a recuperar la confiança dels electors: Matteo Renzi a Itàlia.
Necessitem un nou equip al capdavant del partit. Un equip capaç de respondre contundentment a les amenaces contra el partit i el catalanisme que venen des de tots els llocs, inclús des del PSOE.
Necessitem un nou equip regenerat, que sigui capaç de retornar l’esperit socialista al carrer i sobre tot, necessitem un equip renovat, tant ideològicament com generacionalment, tant a nivell local com a nivell català.. No podem defensar les nostres idees amb gent que va aplicar altres idees a altres governs.
Portem reflexionant molts anys i encara no ha canviat res. I no ha canviat res perquè creiem que les coses es segueixen fent com abans.
El partit necessita un Congrés extraordinari i urgent que no només renovi l’equip, sinó que transformi les nostres maneres de fer.
Això implica:
1. Canviar el paper completament de les Federacions: Les federacions han de ser el suport de les agrupacions, però no l’òrgan on es decideix el parer de les agrupacions locals. Hem de donar poder a les agrupacions locals. Som municipalistes i ara cal que des de les agrupacions fem el que millor sabem fer: Contactar amb la ciutadania i amb els militants i simpatitzants.
2. Una defensa clara i contundent del catalanisme: Som un partit català que ha de defensar la nostra història, llengua, cultura, present i futur. A Catalunya, a Espanya, i a Europa. Per tant, cal ser coherents a Madrid amb aquest esperit.
3. Defensar una nova democràcia: La democràcia avui en dia s’entén de diferent manera. El poble vol més democràcia. Això implica dotar de poder els municipis i les agrupacions municipals, que son la base essencial per contactar amb la ciutadania. També implica defensar referèndums en les decisions més transcendentals, i implica necessàriament una sèrie de valors afegits: transparència, limitació de mandats, nova llei electoral i llistes obertes/semi-obertes.
4. Noves maneres de fer al Partit: cal aprofundir en la democràcia interna del partit, defensant primàries com a regla general per escollir a tots els candidats en igualtat de condicions, sigui qui sigui el candidat, i també implica assegurar que les decisions es prenen allà on s’han de prendre i no a porta tancada o al backstage
5. Una defensa contundent de la ideologia d’esquerres: no podem negar que perdem molts vots per haver deixat les polítiques d’esquerres de banda.
Cal que ens reivindiquem en el nostre paper i reivindiquem la nostra ideologia perduda, començant per fer polítiques d’esquerres allà on governem.
Això vol dir, per tant:
-
Defensar el medi ambient per sobre de qualsevol projecte urbanístic perjudicial
-
defensar l’estat del Benestar al 100% aspirant a un model nòrdic
-
defensar una transparència absoluta en tots els nivells: partit polític i càrrecs públics
-
mà dura contra corruptes
-
defensa ferma de l’europeisme federal i social
-
defensa de la igualtat
Ser d’esquerres també implica rebutjar els càrrecs a dit, rebutjar els polítics professionals i vitalicis i rebutjar els polítics amb càrrecs a grans empreses com a resposta per la seva trajectòria política.
En definitiva, cal deixar de pensar en personalismes i cal començar a pensar en el partit, en la gent i en el nou present, que ja no te res a veure amb el passat recent. Som molts els que estimem el partit, i són molts els militants i simpatitzants de base que dia a dia lluiten defensant les veritables arrels del socialisme català als municipis. ARA ÉS EL MOMENT.
Joventut Socialista de Gavà.
Volem un referèndum República/Monarquia
És el moment de fer història. Nosaltres, la JSC Gavà, creiem que és hora de fer una revolució democràtica que sigui capaç de regenerar totes les institucions de l’Estat.
No ho diem només nosaltres. També ho diuen els ciutadans: La victòria de PODEMOS i les grans pujades de ICV a tota Catalunya i a Espanya mostren el cansament pel funcionanent actual de les nostres institucions i, a la vegada,també mostren les ganes de canviar el rumb i d’encetar una nova democràcia, que tracti de donar poder als ciutadans i ciutadanes.
Els nostres companys de Barcelona i després la JSC en general ja ho han fet. Nosaltres volem seguir els seus passos: Demanem un referèndum República/Monarquia. És la democràcia la que està en joc i sobre tot,també la coherència del nostre partit.
Fins fa uns dies, tots els socialistes creiem que tant el PSC com el PSOE eren partits clarament republicans. Però les declaracions d’uns i altres dirigents ens ha deixat completament perplexos.
Recuperar el partit implica no nomes regenerar els líders, si no també ser coherents amb un mateix. No exigirem que el partit es posicioni cap a una o altra banda, doncs entenem que la pluralitat d’idees és un valor afegit al nostre partit, però sí demanem un pas endavant que enforteixi la nostra malmesa democràcia.
Es per tot això que demanem tant al PSC com al PSOE que defensi la via purament democràtica que els ciutadans portem temps cridant al carrer i es defensi un referèndum República/Monarquia. Es una qüestió no només econòmica, si no també de democràcia.
Per aquest mateix motiu, demanem al PSC Gavà així com a les forces d’esquerres locals el recolzament a qualsevol iniciativa local que vagi en aquest sentit.
Feliç Dia d’Europa! Defensem una nova Europa en el #PE2014.
Avui, 9 de maig del 2014, es cel·lebra el Dia d’Europa a tota la UE, inclús a la nostra estimada ciutat. Avui, per tant, la UE compleix 64 anys des de que Robert Schuman va pronunciar el seu famós discurs reclamant una nova Europa que mai més visquès amb guerra.
Hem viscut de tot: bons i no tan bons moments: guerres, prosperitat, llibertats, drets, crisis…Però si estem segurs d’alguna cosa es que sense la UE la nostra vida i els nostres drets haurien sigut molt pitjors.
No ens podem resignar a acceptar el que tenim. Som molts els que creiem que PODEM CANVIAR EUROPA. I estem molt convençuts. Però per millor la UE que els mercats i especuladors ens han tret, cal que hi votem clarament pel canvi en aquestes eleccions europees. #PE2014
La Europa que volem es molt clara, i t’animem a reivindicar-la amb nosaltres: una Europa social, democràtica, ciutada, solidària, social, verda i federal. No deixem que aquesta Europa ens la tornin a treure!
Joventut Socialista de Gavà.
Divendres 9 de maig, Dia d’Europa a Gavà!
Aquest divendres 9 de maig, Dia d’Europa a Gavà. Per primera vegada en la història gavanenca, l’acte institucional es portarà a terme als Jardins de la Torre Lluch, on es llegirà un manifest i on les tres diferents corals de Gavà s’uniran per cantar conjuntament l’Himne Europeu.
Volem mostrar el nostre agraïment pel nou model que s’ha donat a aquest acte i que, creiem, per primera vegada estarà a l’altura que mereix. Felicitats i a continuar lluitant per una nova Europa!
Els candidats al Parlament Europeu, Javi López i Borja Cabezón, a #Gavà!
El proper dimecres 30 a les 18.30h, els gavanencs i gavanenques podrem gaudir de la presència dels candidats a eurodiputats del PSC i PSOE: Javi López i Borja Cabezón. L’acte serà presentat per la nova Alcaldessa de la ciutat, Raquel Sánchez.
L’acte, que tindrà lloc als Jardins de la Torre Lluch de Gavà, tindrà el format de debat/conferència, amb l’objectiu que tots els assistents podem preguntar allò que volguem als nostres candidats. En definitiva, #CanviemEuropa!
———————————
Què? Acte de pre-campanya electoral amb Javi López, Borja Cabezón i Raquel Sánchez.
Quan? Dimecres 30, a les 18.30h.
Quant? 0€.
On? Als Jardins del Museu de la Torre Lluch de Gavà, en ple centre de la ciutat.
EL PRESIDENT MAS ENS ROBA?
Governar un país no és bufar i fer ampolles: gestionar els recursos limitats amb els que comptem a causa de la crisi econòmica és encara més complicat. Tots els objectius polítics són legítims, si per aconseguir-los s’empren mitjans democràtics.
Gran part de la ciutadania no tenim por a decidir, és clar, però, que ho volem decidir tot. Un procés com el que estem engegant al nostre país no s’ha de fer a corre-cuita: no podem canviar 5 segles d’Història compartida en pocs mesos, hem de fer pedagogia sobre el procés. Si no ho fem d’aquesta manera, l’únic que s’aconseguirà és dividir la població segons els criteris dels qui dirigeixen el procés, com estem veient actualment, distincions entre “bons catalans” que opten per la independència i els “traïdors” i botiflers al servei d’Espanya.
La població està, certament, dividida: uns volen trencar amb Espanya i, en les seves paraules, “aconseguir la sobirania plena” (si això existeix amb les interdependències pròpies del s. XXI i la influència del poder econòmic en la presa de decisions en els afers públics); d’altres, en canvi, són conformistes i pensen que val més un roí conegut que un bo per conèixer i no se’n refien dels governants de l’endemà de la independència. També trobem uns que es mostren descontents amb un sistema amb evidents imperfeccions i volen canviar l’status quo des del marc espanyol, proposant reformes de caire federal.
Vostès, senyors de CiU i ERC, han optat clarament per trencar amb Espanya i per la secessió, una opció legítima i democràtica. El que no s’hauria de tolerar és l’agressivitat en el llenguatge que estan mostrant bona part dels militats d’aquestes formacions. “Espanya ens roba”, afirmen. És cert que les balances fiscals publicades pel Govern de la Generalitat mostren que (segons el sistema de càlcul emprat per l’executiu autonòmic), el dèficit fiscal podria arribar als 16.543 milions d’euros: hem d’aconseguir un millor tracte per a Catalunya i un millor control dels recursos que generem.
Sóc del Baix Llobregat, una comarca ofegada econòmicament pel govern del President Mas. Un de cada deu ciutadans del nostre país és del Baix Llobregat i la nostra economia representa el 10,3% del total del PIB català, tot i així, el Govern només ens assigna el 3,47% dels recursos destinats a la inversió a tot el territori. Des de l’any 2010 fins a l’actualitat, la nostra comarca ha vist reduïda la inversió del Govern en més d’un dramàtic 70%. La inversió actual del Govern és de 99 € per cada ciutadà de la meva comarca, molt per sota de la mitjana general de 151,7€ per cada català.
Senyors de CiU i ERC, la recuperació econòmica començarà per la comarca que ha estat motor de Catalunya durant tant de temps, els demanem incansablement que no ens ofeguin i que cessin en el menyspreu practicat per part del seu Govern cap a la nostra comarca. Sóc un ferm defensor del llenguatge diplomàtic en el debat polític i faig crítica als “Espanya ens roba” potenciats des de les files d’ERC i CiU, però acabo amb una reflexió, un cop exposades totes les dades i com a ciutadà del Baix Llobregat: el President Mas i el seu Govern ens roben?
Follow me on Twitter: @mmoyanoguera
Joventut Socialista de Gavà
CiU, EN CONTRA DEL DERECHO A DECIDIR (UNA VEZ MÁS)
Tal cual, CiU vuelve a retirar su apoyo al “derecho a decidir” en el Congreso de los Diputados. Si hace unas semanas sus diputados no apoyaban el derecho a decidir de las mujeres sobre su cuerpo y su maternidad, esta semana vuelven a contradecirse. El martes día 8 de abril votaban a favor de transferir a la Generalitat la competencia de celebrar un referéndum para que los catalanes podamos decidir si queremos que nuestra nación se dote o no de un Estado independiente. Dos días después de esta votación, sorprendentemente, los diputados de CiU se ausentaban en la votación de una importante “proposición no de ley” de la formación “Nueva Canarias” por la que se instaba al Gobierno de España a convocar un referéndum para que los canarios se expresaran sobre su modelo energético ideal de crecimiento para el futuro.
Canarias, un paraíso atlántico subtropical a 2.000 km de la capital del Estado, vive uno de los momentos más importantes para la sostenibilidad de su ecosistema. Con poco más de 7.000 km cuadrados de superficie, el archipiélago cuenta con 11 parques naturales, 4 parques nacionales, 7 parques rurales, 15 reservas naturales especiales, 27 paisajes protegidos y diversas zonas declaradas reserva de la biosfera por la UNESCO.
El Gobierno de España decidió dar luz verde a un proyecto de prospecciones petrolíferas en aguas orientales canarias. Las islas cuentan con uno de los espacios marítimos más ricos en biodiversidad de España y la UE, tanto en flora como en fauna, con un gran número de especies protegidas viviendo en sus aguas, entre ellas muchas variedades de cetáceos. Con todo, el Gobierno de Rajoy ha decidido primar los “petrodólares” que promete Repsol sin importar probables daños al entorno. En efecto, los informes realizados para el proyecto confirmaban una probabilidad más que considerable de un gran impacto ambiental en caso de fuga de crudo en el océano.
Las prospecciones petrolíferas han conseguido algo difícil en política: poner de acuerdo a todo el mundo. Desde organizaciones ecologistas como Greenpeace, pasando por organizaciones vecinales y ciudadanas y llegando a instituciones públicas que han aprobado sendas mociones en ayuntamientos, Cabildos insulares e incluso en el Parlamento autonómico pidiendo la paralización de este proyecto. El presidente autonómico ha hecho bandera de este sentimiento de repulsa generalizado, prometiendo un referéndum para que los ciudadanos decidan si quieren poner en riesgo su ecosistema u optar por métodos alternativos de crecimiento basado en las energías limpias y renovables.
En el transcurso de la Comisión de Industria del Congreso del jueves día 10 de abril, los diputados de CiU, con una desvergüenza manifiesta, desaparecieron en la votación de esta proposición no de ley (acudiendo, en cambio, a votar las demás). Sus señorías alegaron “algo urgente” que les impidió estar presentes en la votación.
¿Qué credibilidad tiene CiU cuando quiere abanderar el “derecho a decidir”? Derecho a decidir ¿qué? ¿sólo lo que ellos quieran? ¿Los catalanes tenemos derecho a decidir si queremos dejar de ser españoles y no si queremos que Repsol haga negocios millonarios en nuestras costas y cause daños ambientales incalculables e irreparables?
En sus campañas electorales nos prometen “Una Catalunya millor” y, en política, lo que vale son los hechos, no las palabras. La República Catalana que quieren construir es la del Eurovegas, la de los casinos, la del petróleo en las costas, la de los escándalos por corrupción, la de la especulación urbanística, la Sanidad privada y los recortes.
Esta semana se ha vuelto a demostrar que CiU sólo defiende los métodos de democracia directa para las cuestiones que a ellos les convienen. ¡Consultemos a los ciudadanos sobre esto! Pero… ¡con cuidado! No vayan a acostumbrarse a esto de votar…
Muchos ciudadanos queremos votar entre si seguir con más de lo mismo que hemos tenido hasta ahora pero quitando una bandera de nuestras edificios oficiales (la española y, según el Presidente de la Comisión Europea, también la de la UE). Pero, y no nos cansamos de decirlo, también nos gustaría poder decidirlo todo, señores de CiU. También tenemos derecho a decidir sobre el modelo energético que queremos, sobre los recortes que están llevando a cabo en Sanidad, sobre las subidas en las tasas universitarias, su escasa política de becas públicas a estudiantes, su insensibilidad con las familias monoparentales y numerosas o su incapacidad para paliar los efectos de la crisis en las familias catalanas. También nos gustaría decidir si queremos que Catalunya siga siendo uno de los territorios de la UE con mayor tasa de malnutrición infantil y si nuestros compatriotas deben seguir siendo desahuciados por bancos rescatados con dinero público. Tenemos derecho a decidir si queremos que ustedes nos sigan tomando el pelo, si ustedes nos pueden seguir usurpando derechos…
Follow me on Twitter: @MMoyaNoguera
Joventut Socialista de Gavà. @jscgava
Per una Gavà sense pisos buits!
Davant la crisis econòmica i social més desastrosa de les últimes dècades, on els ciutadans de classe mitjana i classe baixa hem sigut la part de la població més perjudicada per aquesta crisis, estan començant a sorgir algunes mesures que volen evitar les injustícies que aquesta crisis ha generat, com la falta de vivenda digna per molts ciutadans que per raons econòmiques no han pogut assumir el cost d’una vivenda o bé han sigut desnonats. Es dona la contradicció, per tant, que mentres el parc de vivendes buides no para d’augmentar, a la vegada els bancs estàn deixant a molta gent sense les seves vivendes.
Davant d’aquesta situació completament injusta, i tenint en compte les limitacions dels Ajuntaments, algunes ciutats catalanes han començat a multar als bancs que tinguin pisos buits i que es neguin a posar aquestes pisos sota el paraigües de vivendes amb lloguer social o bé amb lloguers econòmics. Es tracta de les ciutats com Sabadell, Mollet del Vallès i Terrassa, que podran posar multes als bancs de fins a 900.000€.
A falta d’un cens real i actual, doncs l´últim cens oficial de pisos buits data del 2001 i constatava l’existència de 1800 pisos buits, mentres que un estudi recent només certificava l’existència de 150 pisos buits, demanem la elaboració d’un cens actual, real i verídic que certifiqui la quantitat de pisos buits a Gavà i que, de trobarse’n , es destinin a vivendes socials amb lloguers socials de manera inmediata, adoptant les mesures d’aquestes ciutats catalanes per acabar amb el dèficit de vivenda i amb les injustícies socials.
No es tracta només d’ocupar legalment els pisos buits, es tracta de fer justícia i de que els bancs i les caixes comencin a involucrar-se i assumir les seves responsabilitats en aquesta crisis.
Joventut Socialista de Gavà.
JSC Cornellà
Portal UE
Territorio Europa
Joventut Socialista de Gavà 