Un any més, els i les socialistes catalans ens tornem a trobar a la gran festa del socialisme català: La Festa de la Rosa de Gavà. Sens dubte, és la festa més important i amb més ressó que fem els socialistes catalans.
L’any passat per aquestes dates vaig publicar a aquest mateix blog el post ‘El que hauria d’haver sigut la Festa de la Rosa i no serà‘, article que va merèixer felicitacions i crítiques, però que, a diferència del que hauria passat fa uns mesos abans, ja no va merèixer fer aparèixer els capos del partit per posar ordre. Senyal, sens dubte, del pou profund en el que el PSC es trobava per aquelles dates.
Però no ens enganyem. Les coses a Can PSC encara estan molt fotudes. No fem més que perdre eleccions, vots i militants. I, si comparem les coses que deia l’any passat a l’article amb el que passarà aquest diumenge, les coses tampoc han canviat gaire. I no han canviat gaire perquè ens obstinem en canviar els líders, però ens oblidem de canviar les maneres de fer:
Si volem retornar l’esperit socialista al carrer cal fer una veritable Festa de la Rosa ciutadana. Cal trepitjar el carrer. Cal trepitjar Gavà i la Seu del PSC Gavà. I cal fer política. Quina altra oportunitat perduda per recuperar els vots perduts dels gavanencs i gavanenques!
I si volem fer de la Festa de la Rosa una veritable festa del socialisme català, potser és el moment de deixar-li clar a Pedro Sánchez que els socialistes catalans SÍ volem poder votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya, no una simple reforma constitucional. És hora de dir-li públicament que els socialistes catalans volem poder decidir. És hora de encomanar-li a que deixi de dir públicament ‘yo creo que una mayoría de catalanes no son independentistas’, i recomenar-li que recolzi el dret a decidir dels catalans per poder comprovar si aquesta majoria que ell creu és o no és certa. Volem decidir-ho tot!
Som molts a qui ens agrada Miquel Iceta. Som molts els que creiem que ens podrà treure del pou. Però cal que recordem que el PSC no és només Miquel Iceta, el PSC són els milers de militants i simpatitzants (i els que ja no estan) que formem part d’aquest gran partit. I caldrà tornar a recordar que ningú mai ha sobrat al PSC, excepte els corruptes i els que veuen el partit com una màquina de satisfer els seus interessos personals. Doncs si ens posem a retallar militants, haurem de retallar molts… (els que voten en contra d’escollir república/monarquia, per exemple).
Els temps han canviat. Com deia un company de JSC ‘si volem que les mobilitzacions socials siguin tan grans com les sobiranistes, menys fer el ploramiques avui i més currar-nos-ho com han fet els de l’ANC’.
Encara hi han moltes coses a fer i que no podrem oblidar quan la tempesta acabi. Tard o d’hora serà el moment de discutir altres aspectes que els ciutadans demanem: llistes obertes, limitació de mandats, etc. I també arribarà el moment en el que haurem d’enfrontar nous reptes: llibertat de vot o disciplina de partit? Grup propi o federació amb PSOE? Més PSC local o més Federació? Primàries obertes o tancades als municipis petits (no només els grans)? No hem de tenir por a fer canvis, estem canviant tots i totes!
Cal que fem política. Fer política ha d’implicar necessàriament la defensa d’allò que creiem, sense por a perdre vots, sense por a perdre poder. Només l’honestitat ens treurà del pou i només l’honestitat evitarà que altres nous partits es guanyin els vots dels i les socialistes. Si som republicans, ho haurem de defensar. Si estem en contra del maltractament animal, haurem també de lluitar contra els correbous. Si som ecologistes, haurem de donar preferència al medi ambient sobre alguns projectes.
Ara cal treballar per un nou futur. Els joves ho estem dient constantment: no volem viure a ejpañistán, ni a una Catalunya bananera, volem viure en un país digne, en un país que s’assembli molt més al que comparteixen els nostres veïns del Nord d’Europa que el que tenim ara. I ja ens podeu creure quan diem que la qualitat de la nostra vida i dels nostres veïns ens importa molt més que el territori on visquem.
Recuperem l’esperit socialista i tornem al carrer. Oblidem els personalismes, l’oportunisme i els egoismes, i defensem clarament aquells valors els quals la majoria compartim: democràcia plena i participativa, catalanisme i dret a decidir, europeisme federal, Estat social i transparència directa.
Volem una Festa de la Rosa socialista i amb gent socialista.
Joventut Socialista de Gavà
Joventut Socialista de Gavà 